Curiositats

 
 
  
 

Mapa anamòrfic IV. Els ullastrars de menorca

Si poguéssim fer que la superficie de cada municipi s'estirés o s'encongís en funció de la presència d'ullastrar en cada terme municipal, el resultat seria el mapa que presentem avui.



Resulta divertit, però també aporta informació. La vegetació es distribueix sobre un territori en funció de dos aspectes clau: la geomorfologia i l'activitat humana. La primera determina la vegetació potencial. La segona altera aquesta per conformar la realitat. L'ullastrar és una comunitat que té molt èxit a Menorca. Tots hem vist com, quan s'abandona un camp de cultiu, ràpidament comencen a créixer  ullastres que en pocs anys ja configuren un petit bosc emergent. I és que l'ullastrar a més de ser una espècie pionera a Menorca amb pocs requeriments quant a geomorfologia, conforma comunitats climàciques (vol dir que si no hi ha alteracions, es mantenen en el temps). Tot plegat afavorit per una capacitat singular dels olivons d'ullastre: que saben volar... bé en realitat volen dins les panxes dels estornells, que són un gran vector de dispersió de les llavors.

Però, aturem un moment la disertació i tornem al mapa.  El que observem com a curiositat és que es Mercadal el segon municipi més gran de Menorca té menys ullastres que es Migjorn. O que Ciutadella, que és el municipi més gran, seria el tercer municipi en supefície d'ullastre, superat per Maó i Alaior, que clarament és el municipi amb un percentatge més gran del seu territori cobert per ullastres (41 %).

I tot plegat encara resulta més interessant si ho comparem amb el mapa que s'ha elaborat aquests dies des del projecte projecte LIFE + BOSCOS, en el qual la unitat mínima no han estat els municpis sinó una quadrícula d'un quilòmetre quadrat. Si ens hi fixem bé podrem observar, aproximadament, la mateixa informació però amb una resolució espacial més gran. Es a dir que aquest segon mapa ofereix una idea més precisa de com es distibueix l'ullastre damunt del territori insular.



Dues maneres complementàries de representar la mateixa informació. Només cal veure com en aquest mapa també s'encongeix Ciutadella i s'infla Alaior.

Si repesquem aquí la nostra disertació sobre l'ecologia de l'ullastre, els mapes deixen ben clara una única realitat: que a Alaior hi ha més estornells. Bon estiu i alerta amb els olivons.
 


Nota: Aquests dos mapes s'han elaborat en col·laboració amb el projecte LIFE+Boscos a partir de la informació del mapa d'habitats forestals elaborat per el propi projecte LIFE.

 

 
 
  
 
Les piscines de Menorca. Quantes n'hi ha?

Si haguéssim de comptar-les totes hauríem de fer uns quants dies de feina. Per sort a la base de dades territorial de la IDE menorca (1) hi tenim una capa amb la cartografia de totes les piscines de l'illa. Gràcies a les possibilitats que ens ofereixen els sistemes d'informació geogràfica, amb una consulta molt senzilla podem satisfer la nostra curiositat.

El resultat? 1.778 piscines en sòl rústic i 9.332 en sòl urbà. Un total 11.110 piscines que, juntes, sumen una superfície de 428.437 m2 (quasi 43 ha)!! Si suposem una fondària mitja de 1'5 m surten 642.655 m3 d’aigua!

Per nuclis, Cala en Porter i Cales Piques, amb 624 i 577 respectivament, són els nuclis amb més piscines. Sa Mesquida, que no en té cap, el que menys. A la taula del mapa adjunt podeu veure les xifres dels valors totals per nuclis.

 

Mapa 1. Mapa mut de la distribució de les piscines a Menorca.


Un cop hem sabut aquesta informació hem volgut fer un pas més aprofitant les possibilitats de consulta dels sistemes d’informació geogràfica. Es tracta ara de saber quantes d’aquestes piscines estan a menys de 500 metres del mar. El resultat ha estat de 109 en sòl rústic i 5684 en sòl urbà. Però aquesta és una dada tramposa perquè hem medit la distància en línia recta a qualsevol punt de la costa, sense discriminar si és una platja o un penya segat.

Per tant, ja com a darrera curiositat, hem demanat a la base de dades quantes d’aquestes piscines estan a menys de 500 metres d’una platja o cala (hem considerat les 101 platges del catàleg de platges del departament de Medi Ambient del Consell Insular que també es pot trobar a la IDE menorca). Ens ha retornat el valor de 3270 piscines. La que està més a prop està a 10 metres, a Cala Llonga, la piscina que està més lluny a 8 km (en línia recta).

Un cop satisfeta la nostra curiositat, en certa manera natural ara que ja comença la calor, tornem a la feina per oferir cada dia millor informació i servei des de la IDE menorca.


(1). La capa de piscines de la base de referència de la IDE menorca és una extracció, en sòl rústic, del mapa topogràfic balear de Menorca 1:5000 del l’any 2008 elaborat pel Govern Balear, completat amb informació de la cartografia de cadastre i revisat per un tècnic de la IDE menorca. En sòl urbà s’origina de cartografia 500 o 1000 de l’any 2004 o 2007 en funció del municipi, complementat amb informació de cadastre i revisat també per un tècnic de la IDE menorca que ha comprovat la informació contrastant-la amb la ortofoto de 2010 del Govern Balear.

Mapa 2. Detall de les piscines de Cala en Porter

 
 
  
 
De Jeju a Menorca caminant per una partet seca

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix paret seca com una paret de pedres ajuntades sense morter ni cap altre material que les lligui. Menorca destaca per molts motius però un dels que sempre sorprenen al viatger és la gran quantitat de paret seca que hi ha pertot.

La curiositat d’avui tracta d’això. Mirarem d’esbrinar quantes pedres hi ha en les parets de Menorca. Per fer-ho tenim dues opcions: desmuntar les parets i comptar les pedres una a una, per tornar desprès a refer la paret, o bé mirar de fer una aproximació amb cinc minuts gràcies a la cartografia existent i fent quatre consultes a la nostra base de dades. Desprès d’un seguit de consideracions hem optat per la segona.

Mesurar la longitud total de les parets resulta senzill, és una consulta simple a la base de dades espacial de la IDE menorca. El resultat: 11.119.365 m (font: MTB 1:5000 del Govern Balear).

La precisió de la resposta, com en tota consulta a una base de dades, depèn de la qualitat de la informació. En aquest cas ja pressuposem que no obtindrem un resultat exacte atès que hi ha moltes parets que, amagades per la vegetació, no es veuen en les fotos que s’han fet servir per dibuixar les parets. Es, per tant, una subestimació. Alguns autors com el Dr.Vidal Bendito o l’Observatori Social i Ambiental de Menorca (OBSAM) han mirat d’aproximar un càlcul més ajustat a la realitat mirant de deduir de diverses maneres la quantitat de parets amagades dins el bosc. Els seus resultats són sempre superiors als que hem obtingut nosaltres.

De moment prendrem la xifra 11.119.365 m com a bona. Amb aquesta longitud, si poséssim totes les parets en fila començant a la plaça del Born de Ciutadella, i orientant-nos direcció sud-oest, arribaríem fins a Santiago de Xile, i direcció nord-est a Manila (Filipines). I es que 11.119 km són molts!! Aprofitant que aquests dies es celebra a Menorca el Congrés de Reserves de Biosferes Illes del món, i per tenir una altra referència, afegirem que la distància entre el Toro i Hallasan (la muntanya més alta de la illa de Jeju, Corea) són 9.964 km.


Imatge de la distribució territorial de les parets seques a Menorca. Podem observar zones amb notables diferències de densitat de parets. Aquestes diferències ens expliquen moltes coses sobre els usos del territori.

Per entendre el valor que té aquest patrimoni, podem multiplicar els m de paret seca per 70 € el metre que costa fer-la avui dia i surt un total de 778 milions d’Euros.

Però el nostre objectiu era saber quantes pedres hi ha en les parets…. Això ja és una mica més abstracte. Si suposem una alçada mitja de 1,5m i una amplada mitja de 0.8m tenim un volum total de 13.343.238 m3… amb un volum mig de 10cm3 per pedra i considerant un espai entre pedres del 30%…. fan un total de … bé, de moltes pedres.

Son xifres que fan esgarrifar. Gràcies a la tecnologia tot just hem estat cinc minuts per calcular-les, però em temo que si volem saber el nombre total de pedres no ens quedarà més remei que contar-les una a una… i es que hi ha coses en què la tecnologia no ens pot ajudar.
 

 
 
  
 
Mapes cap per amunt, mapes cap per avall

Una de les preguntes més freqüents de les persones que ens visiten a la secció de cartografia i SIG del Consell Insular fa referència a un mapa 'cap per avall' que tenim penjat a una de les parets de la nostra àrea. Molta gent demana com és que de vegades Menorca està de l'endret i altres de l'inrevés. Altre cop tenim la sort de comptar amb la inestimable col·laboració del Dr. Tomàs Vidal Bendito que en el següent text ens desvetlla el misteri:

Mapes cap per amunt, mapes cap per avall

Moltes persones es sorprenen quan veuen “tort” o “a l’inrevés” un mapa d’un territori conegut, o sigui, què no té el nord a dalt del full, a les 12 hores del rellotge analògic. Avui, aquests mapes són rars però en trobem alguns i no són necessàriament incorrectes. No hi ha cap llei natural que digui que el nord està a dalt del paper. Els vells textos escolars del meu temps deien: el norte arriba, el sur abajo, el este a la derecha.....etc. però això si que és incorrecte. A l’univers i al globus terraqui no hi ha ni dalt ni baix. Dir que Grenlàndia és a dalt de la Terra i Australia a baix sí és un disbarat científicament parlant. Per tant, no és obligat que els mapes tinguin el nord a dalt en el full. Científicament no ho és ni tampoc hi ha cap norma convencional que ho aconselli fermament. L’únic que és normatiu, en tots els casos, és que tot mapa incorpori una clara indicació d’on està el nord, mitjançant una rosa del vents o altres elements equivalents.

La cartografia és una ciència molt antiga però els primers mapes seriosos coneguts són molt recents. Un dels primers que ens han arribat el dibuixà un cartògraf musulmà, Al-Idrissi, en 1154, per a Roger, rei normand de Sicília. Aquest mapa manuscrit, que representa el món conegut a l’època - bàsicament l’àmbit mediterrani i voltants – té el nord a baix, “sureja” (v. imatge 1)

A les cartes nàutiques, també manuscrites, del segle XIV, no hi ha un patró genèric d’orientació formal. Com correspon a mapes de cert destí utilitari, la orientació del dibuix respecte al marc del suport (pell o vitel·la) és supèrflua idò el que aquí domina és un detallada xarxa de rumbs per a orientar al navegant. Els rètols, la toponímia, les figures, etc. poden aparèixer en les més variades posicions. Amb l’aparició dels primers mapes impresos, en el segle XVI, trobem orientacions diverses encara que prest es van anar imposant les que “nordegen” (el nord més o menys a dalt).



Passar revista als abundants i excel·lents mapes antics de Menorca és una bona mostra de l’evolució de la cartografia “moderna” (segles XVI-XVIII). A la fig. nº 2 podem veure com al primer mapa imprès on apareix Menorca amb certa qualitat (Barentsz, 1593) a dalt tenim el nord-oest, mentre que, pocs anys desprès, als atles dels Blaew (1635 - ), l’illa apareix quasi perfectament “nortada”. Un bon exemple de l’aparent l’arbitrarietat dominant respecte la orientació del mapa sobre el full la tenim en els famosos atles holandesos dels darrers cartògrafs esmentats, els Blaew. Als centenars de fulls que inclouen trobem mapes que miren, respecte a la part de dalt de la pàgina, cap a totes les hores del rellotge analògic. Això no és un defecte. L’usuari intel·ligent d’un mapa sempre gira el paper de manera que el lloc de referència estigui davant i a prop seu. Per tant, tant fa que el nord sigui dalt o baix, a la dreta o a l’esquerra del full.

Tornant als vells mapes de Menorca, tenim que el primer exemplar de mitjana escala i full propi (G.Van Keulen, ca 1735) està “cap per avall”, la lis de la rosa dels vents mira cap a baix. Una altra prova del que diem està en els dos grans i excel·lents mapes de Menorca editats a Anglaterra en 1780: el de La Rochette i el d’Assiotti. El primer “nordoesteja” i el segon “sudesteja”. Fins a finals del segle XVIII no hi hagué cartografia oficial “científica”. Els primers mapes hidrogràfics d’aquest tipus foren espanyols (Tofiño, 1786) que optaren per la posició “nortada”, per norma simplement “humana”. Al principi s’emprà el nord magnètic però prest s’optà pel geogràfic.
Resumint, no hi ha ni mai ha hagut cap “norma”, ni falta que fa, referent a la manera d’encabir un mapa en un full de paper quadrangular. En conseqüència, la forma en que trobem un mapa orientat en el seu marc no ens dóna, en principi, cap pista fiable sobre l’època en que fou fet , ni sobre l’escola, ni l’ètnia, ni la ideologia del seu autor. L’únic que mai no pot faltar a un mapa és una clara i inequívoca indicació visual d’on està el nord i una escala, gràfica i/o numèrica..

Tomàs Vidal Bendito, novembre 2011

 
 
  
 
Mapa anamòrfic III. Evolució de la distribució de la població entre 1887 i 1990

Aquest mes tenim l'honor de gaudir de la col·laboració del Dr. Tomàs Vidal Bendito, catedràtic emèrit de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona. El Dr. Vidal Bendito és, també, especialista en cartografia antiga de Menorca així com, de manera general, en demografia i món rural de l'Illa. 
 
Val a dir que el mapa anamòrfic que ens presenta avui el Dr. Vidal Bendito va ser fet, com ell mateix explica, sense tenir a l'abast els mètodes moderns de càlcul espacial que permeten amb relativa facilitat deformar una superfície segons el valor d'una variable, però mantenint les seves propietats topològiques. Doble mèrit.

Esperem, d'ara endavant, tenir la sort de seguir comptant amb la col·laboració del Dr. Tomàs Vidal Bendito. Us deixem doncs amb la seva explicació:


 

Els mapes anamòrfics. Una eina tan necessaria com desconeguda
La distribució de la població sobre la superficie terrestre acostuma a ésser molt irregular i, a més a més, la cartografia convencional té grans dificultats per a donar imatges eficients a certes escales. Tot això fa que molts mapes temàtics de contingut humà ens donin, sovint, informacions molt equívoques. Per exemple, als mapes-mundi que ens mostren, amb intensitats proporcionals de color, la renda per càpita dels habitants dels diferents països l’impacte visual de les grans taques de color corresponents als estats més grans en territori deforma la lectura del missatge. Per exemple, ens trobem amb una gran taca positiva corresponent al Canadà mentre que resulta poc visible la petita taca negativa de Bangladès. En realitat, la població del Canadà és 5 vegades menor que la de Bangladès però la superficie territorial és 60 cops més gran. La deformació visual s’agreuja si el mapa-mundi és d’escala Mercator, la més habitual, que “engrandeix” el països més septentrionals i més meridionals idò la terra és esfèrica i qualsevol intent de representar-la plana implica grans deformacions. D’entrada, tothom hauria de tenir clar que la dimensió física dels territoris té poc a veure amb la gent que hi viu, amb el que es coneix com densitat de població o habitants per Km2. La densitat del Canadà és de poc més de 3 habitants per Km2 i la de Bangladès supera els 1.000. Per altra banda, la densitat no indica gran cosa sobre el grau de desenvolupament dels habitants. El maltesos viuen igual d’estrets que els de Bangladès pero són moltíssim més rics, no tant, però, com els menorquins que tot just freguem la densitat 100.



En resum, els mapes que indiquen afers socioeconòmics mai haurien d’ésser fets a escala geogràfica. Sempre haurien de representar els països, regions, comarques, etc. amb una dimensió proporcional a la gent que hi viu. Fa molts d’anys que alguns geògrafs intentaren fer-ho però sense eines informàtiques això representava una feinada que desanimava a molts. Calia convertir països, províncies, etc. en figures geomètriques senzilles d’àrea equivalent a la població implicada. Sovint el resultat era decebedor idò la imatge obtinguda s’assemblava poc a la imatge cartogràfica tradicional. Avui, si hom compta amb un software adient els mapes anamòrfics surten sols, automàticament, però això no vol dir que siguin fàcilment identificables.

Fa ja més de 20 anys, per a il·lustrar classes, conferències i publicacions em vaig atrevir a dibuixar mapes anamòrfics del món, per estats (editorial Planeta), d’Espanya, per províncies (editorial Ariel), de Catalunya, per comarques (Gran Enciclopèdia Catalana) i de Menorca, per municipis. Aquest darrer, que és el que podeu veure reproduït, no va arribar a ésser imprès. De fet, són dos mapes que ens mostren com eren i com canviaren els municipis menorquins, en dimensió demogràfica, entre finals del segles XIX i XX. El mapa de 1887 ens mostra un clar predomini dels municipis de Llevant i la petitesa dels municipis centrals. El segon, de 1990, ens mostra uns extrems més equilibrats gràcies al creixement més accentuat de Ciutadella i Ferreries que van passar de representar el 25% de la població insular en 1887 al 39 % en 1990.

Quan vaig fer aquests mapes la informàtica a l’abast d’un investigador solitari era encara molt rudimentària i en bona part vaig tenir que treballar amb paper mil·limetrat, llapis, goma d’esborrar i calculadora. Tanmateix, si comparem els meus resultats amb el moderníssim i sofisticat mapa anamòrfic que ens ha mostrat recentment l’IDE hom pot comprovar que el que compta, la utilitat de la imatge com evocadora del contingut humà, no és fa gaire enfora.

Tomàs Vidal

 


 
 
 
 
  
 
Mapa anamòrfic II. Menorca segons el consum d'aigua per habitant
Aquest mapa anamòrfic representa el consum d’aigua per habitant empadronat al 2010.

Hi podem observar com Mercadal, Sant Lluís i es Migjorn Gran incrementen molt la seva superfície. Aquest fet és degut a que el consum d’aigua estacional de les zones turístiques d’aquest municipi es reparteix únicament entre la població empadronada. Com que la població d’aquests tres municipis incrementa en proporció molt més que la de la resta (quasi es quintuplica) el resultat és que, per habitant de dret, s’obtenen dades consum d’aigua més elevats.


Aquest fet s’accentua encara més tenint en compte que el model turístic dispers, on predominen els xalets i apartaments amb jardins i piscines, presenta un consum d'aigua molt elevat sobretot a causa dels usos exteriors.

El mapa, doncs, ens dóna una idea de dos fets rellevants: la repercussió del turisme en el consum d’aigua de cada municipi i la importància del model urbanístic dispers de vivendes amb jardins i piscines en el consum global d’aigua.

Aquest mapa anamòrfic s'ha elaborat en col·laboració amb l'OBSAM.
 

 
 
  
 

Mapa anamòrfic I. La població 2010

Segur que moltes vegades heu vist representacions de la terra en què els països es representen inflats o encongits segons el valor d'una variable, com per exemple el consum de recursos o el producte interior brut. Aquests mapes reben el nom de mapes anamòrfics i són una manera original i gràfica de presentar informació que té a veure amb el territori. Aquest mes us presentem una imatge curiosa, un mapa anamòrfic de Menorca en el què es representa la illa en funció dels valors absoluts de població segons el padrò de 2010


Fixeu-vos com la part central de Menorca s'aprima. Aquest mapa és una representació molt visual d'una realitat que tots coneixem i tenim ben present, que a Menorca la població es distribueix als dos extrems de l'illa, però malgrat això el mapa no deixa de tenir el seu interés, és un figura molt gràfica d'aquest fenòmen demogràfic i, a banda de ser una imatge divertida, pot servir per explicar, de manera molt visual i amb un sol cop d'ull, aquest fet social quan es presenta Menorca a persones que no la coneixen.

Amb aquesta figura inaugurem l'apartat de curiositats cartogràfiques del geoportal de la IDE menorca en el qual us presentarem imatges i dades curioses, rares o divertides relacionades amb el territori menorquí. De ben segur que els mapes anamòrfics tindran una presencia destacada en aquest apartat. 
Altres Noticies
 

Desenvolupa:
SILME
Amb la col·laboració de:
Ajuntament de Mao  Ajuntament de Ciutadella  Ajuntament de Alaior  Ajuntament des Castell  Ajuntament de Sant Lluis  Ajuntament des Mercadal  Ajuntament de Ferreries  Ajuntament des Migjorn Gran
En xarxa amb:
IDEIB
 
© Consell Insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
+34 971 356 265
cartografia@cime.es
Avís Legal | Accessibilitat | Contacte | XHTML 1.0 | CSS 2.1
CIME